LA NIT
La nit no m'espanta/ que és com llana flonja;
m'abraça, i em deixa/ colgat de tebior.
Quan el sol apunta,/ color de taronja
ella s'acomiada/ tot fent-me un petó.
Joana Raspall
La nit no m'espanta/ que és com llana flonja;
m'abraça, i em deixa/ colgat de tebior.
Quan el sol apunta,/ color de taronja
ella s'acomiada/ tot fent-me un petó.
Joana Raspall
Avui parlaré, recuperant escrits d'un antic blog, d'una veterana autora catalana de poesia i de moltes altres coses. Joana Raspall, bibliotecària i escriptora, amb molts anys i molts poemes, és un clàssic a les nostres escoles. M'hi ha fet pensar la lectura del fragment d'un seu poema que la biblioteca del Milagros Consarnau ha inclòs en el punt de llibre commemoratiu de la inauguració. És autora també, en col·laboració amb altres persones, de diccionaris imprescindibles i meravellosos. Crec que li ha passat com a molts autors i autores de novel·les juvenils i infantils, que no han aconseguit el reconeixement que mereixen, encara que tenen premis, publicacions i que han dinamitzat la vida cultural del país en molts fronts.
Joana Raspall és de Sant Feliu de Llobregat, ciutat de les roses. La seva ciutat li ha reconegut la tasca proposant-la per a la Creu de Sant Jordi. Els infants de les nostres escoles han llegit molts poemes d'aquesta autora, poemes senzills, petits fragments de vida i de paisatge, recollits en llibres i també en webs de poesia per a petits i grans. Els seus reculls de poesia per a adults costen de trobar. La seva poesia infantil, però, no és només infantil, sinó per a tothom, poesia del moment, de l'objecte, de la tendresa. Crec que va ser durant aquestes darreres festes de Nadal que vaig sentir, pel ràdio, un infant que recitava, molt bé per cert, Si haguessis nascut... Potser molts poetes d'aquests tan elitistes, agosarats, estripats i avantguardistes que corren per la nostra petita pàtria no valoren aquests poemes o, encara pitjor, els obvien, com a una obra menor i de poca ambició. Per a mi és un nom més per afegir a l'esplèndid estol de senyores, senyorasses, de la nostra literatura catalana, sotmesa sovint a les mesquineses derivades del fet de tenir poc 'mercat'.
4 comentaris:
Estava buscant informació i poemes de la Joana Raspall i m'ha agradat molt la teva nota. Salutacions, Gonzalo
M'alegro d'haver-te estat útil, una gran poetessa, per cert, no tan coneguda com caldria.
En el libro L'Arca 6 de Lllengua, hay un cuento : La cova dels moros. Ed. la Galera en el cual hay errores inaceptables, no se le puede enseñar a un niño que los moros creen que si mueren con una parte del cuerpo mutilada no podran entrar en el Paraiso. Esto son esos errores que tergiversan los principios culturales y éticos.
Moro es el término que históricamente se ha utilizado en España para designar de modo reduccionista y frecuentemente peyorativo a la persona de religión islámica. La palabra moro procede de la latina maurus, que designaba al habitante de la antigua provincia romana de Mauritania.El termino sarraceno se utilizaba como sinónimo de moro en el Medievo. Aquellos moros que mantenían su religión en territorios cristianos eran llamados mudéjares.
Anònimo, en la tradición hay muchas cosas así, como también hay cuentos horriblemente machistas y sádicos. Creo que poco a poco vamos revisando el tema y reorganizando nuestro imaginario pero no es fácil ni rápido.
Publica un comentari